PROPOSTES DIDÀCTIQUES SOCIOHISTÒRIQUES.

B. OBRERS, FABRICANTS, MAQUINÀRIA…

Activitat 8:

En el Capítol VI de la novel·la es diu que «els obrers cremaven o trencaven totes les màquines noves que els arrabassaven els llocs de treball». A partir d’aquesta idea general, els dos textos següents i altres informacions que pots buscar sobre aquest fenomen anomenat pels experts ludisme, escriu un text expositiu que tracte aquests punts:

 a) En què consisteix el ludisme? D’on ve aquest nom?

El ludisme és considerat com una reacció visceral, a les conseqüències del maquinisme industrial: els obrers prenien com a causa dels seus mals (degradació del treball, baixos salaris, etc.) els instruments, enlloc d'atribuir-los a l'organització i el sistema de la producció industrial. Els ludistes protagonitzaren accions violentes consistents al malmetre de les màquines i les eines de treball, úniques responsable, segons ells, de l'atur quen ja existia.

 Tanmateix, el ludisme constitueix l'inici del moviment obrer.

El ludisme rep el nom de Ned Lud (o Ludd), obrer que el 1779 destruí un teler mecànic. Però al Països Catalans van haver accions lúdites com a Alcoi i Barcelona, on foren especialment greus, però l'incident de la fàbrica Bonaplanta a l'any 1835 i la destrucció va ser selfactines a l'any 1855.

b) On es va iniciar i per quins motius es va produir?

El ludisme és un moviment sorgit entre els obrers anglesos es va inciniar al principi del segle XIX on destruïa les màquines de la indústria.

Activitat 14:

A partir de la informació que dóna el Capítol II de la novel·la,

redacta una crònica dels fets del Petroli, narrant-los en l’ordre en què sembla que van ocórrer.

 La Revolució del Petroli fou una revolució social de caràcter llibertari que es va esdevenir en Alcoi, al juliol de 1873. Es  va anomenar la Revolució del Petroli pel fet que les masses, enfurides, duien com estandarts grans torxes untades amb petroli (o probablement algun altre carburant derivat del petroli), i durant uns dies, segons les fonts, tota la ciutat feia olor a petroli.
En temps de la Primera República, Alcoi fou una de les poques ciutats de l'Estat on la Revolució Industrial havia calat. Aleshores Alcoi era una ciutat proletària, més o menys industrialitzada com ara està en la actualitat.

Durant aquesta època, algunes revolucions proletàries anaven sorgint arreu de l'estat espanyol, però al capdavant d'elles va estar la Revolució del Petroli, unes sangonoses jornades, en les que els obrers arribaren a dominar la ciutat Jurlol de 1873 en el decurs d'una vaga general que esdevenigué un veritable motí contra l'alcalde republicà Agustí Albors (Conegut com a pelletes). Durant la revolució, Albors sigué assassinat i es passejà el seu penis com a símbol de triomf per tota la ciutat. També s'empresonà la resta de la corporació municipal en el mateix ajuntament.La ciutat estagué governada del 9 al 13 de juliol per un Comité de Salut Pública revolucionari presidit per Severino Albarracín. Els revolucionaris reivindicaren una serie de millores salarials i una reducció de la jornada laboral. Finalment, la revolta acabà amb la intervenció de l'exèrcit amb una ocupació militar de la ciutat; unes dures represàlies pels revolucionaris; i pràcticament cap millora per la classe treballadora. Foren jutjats més de 600 obrers, fins i tot menors entre 12 i 17 anys. Molts dels detinguts i jutjats a penes de mort. 

Activitat 15:

Per què l’encarregat diu a Júlia que son pare era un criminal?

 Què havia fet per a dir això?

Perquè son pare havía segut un 'delicincuent' segons el poble i havía estat detingut

Júlia sols va anar a dir-li a l'amo que a l'hivern feia moltíssim de fret allí dins i que no es podía treballar amb aquell fret, l'amo es va sentir tan ofés, que li digué això per a fer-li mal a Júlia.

Activitat 16:

Explica quines eren les idees polítiques de Júlia i de son pare. Eren les mateixes que tenia el seu marit? Contrasta-les.

Les idees polítiques que tenien Júlia i son pare amb el marit d'aquesta no tenien res a veure.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES 

LINGÜISTICOLITERÀRIES.

C. ASPECTES FORMALS.

Activitat 20:

En el Capítol II, el vell Aracil diu: «D’això ve el malnom. Això dels malnoms va així,

 comencen a un a dir-li una cosa i esguita fi ns als néts». També en el Capítol VIII, Josep Espinós afi rma: «A Alcoi és difícil no tindre un malnom». Aquest tipus d’antropònims acompanyen, se sobreposen o substitueixen sovint, especialment en la varietat col·loquial de la llengua, els noms propis ofi cials, que solen ser bastant repetitius en cada població.

 a) Ompli la graella següent amb tants malnoms com:

MALNOM     ESTRUCTURA    PERSONATGE     MOTIVACIÓ

                                                                                    DEL MALNOM

De l'olla                               Sintag.Preposicional           Pare de Júlia        Havia nascut al carrer de                                                                                                                            de l'Olla.

                                                                               

Conillet                                   Sintag. nominal               Amic de l'oncle       

                                                                                        de Rafelet.

                                                         

Geperut                                  Sintag.. nominal               Remigi Blanes          Vé de l'avi o del                                                                                                                          besavi.   

                                                                                 

La Pigada                               Sintag. nominal              Mare de la Júlia          Perquè tenia                                                                                                                              pigues al nas.                                                                                                                            

Pelletes                                 Sintag, nominal              L'alcalde Agustí Albors            Anècdota                                                                                                                                              relacionada amb la comunió d'aquest,                                                                                                            

                                                                                       

b) Elabora una graella semblant amb malnoms localitzats en el teu entorn, poble o ciutat:

Paquito el        Sin. Adjectival           Paco      Vé del pasodoble.

chocolatero

''El zurdo''      Sin. Nominal              Juan        Vé del seu pare,       
                                                                         era esquerrà.

El peque          S. Nominal                   José Luis      Perquè és molt xicotet

El negret        Sint. Adjectival        José           Perquè era molt brut.

El de les caixetes  Sint. Nonimal  Miguel       Perquè tenia un a fàbrica que feia caixes.

Activitat 24:

 La frescor del text de Júlia es basa, entre altres motius, en 

la gran presència de diàlegs, els quals s’integren en la 

narració, majoritàriament, en estil directe:

a) Reescriu en estil indirecte la conversa que, en el Capítol  II, manté la protagonista amb Conillet.

- Suposava que coneixia a mon pare.

- El recordava massa bé.

-  Era massa jove.

-  El tirava moltíssim de menys.

- No tenia motiu per a ser una persona feliç:era un infeliç.

- No em digues senyor conillet , no sóc un senyor.

B. ASPECTES ARGUMENTALS:

Activitat 11:

Redacta en quinze línies el resum de la novel·la.

Aquest llibre narra l´història de Júlia una noia Alcoiana del segle XIX, que per la seua condicio social es veu obligada a treballar en una fabrica de textil d´Alcoi.

El pare de Júlia va morir en la revolta del petroli, i  la gent del poble diu que la mare d'aquesta és una bruixa, però no era així.

Júlia esta promesa amb Rafael, pero el amo de Júlia es va enamorar d'ell, aquest era Rafael Josep. Quan la dona de Josep es va morir perquè estava molt malalta, aquest es volia casar en Júlia perque deia que estava molt enamorat d'ella. Júlia encara que no sentia res per ell, pensava que era una bona oportunitat per deixar de treballar en la fabrica, a les hores accepta i es casaren. Júlia conseguix lo que realment desitjava que era deixar de treballar allí. se'n va anar a viure a casa de Josep, fins que Rafael Josep mor i Júlia junt al fill de Josep s´encarreguen de dur la fabrica endavant.