UN PASSEIG PEL MODERNISME.
Activitat 5:
1- Característiques generals del moviment i cronologia.
Les característiques principals del moviment modernista són:
-L'afany de la musicalitat
-La presència de la natura i d'al.lusions als sentits
-Recerca de la bellesa perfecta, sobretot a nivell formal, per fugir d'una realitat hostil.
- Modernitzar
-Es contraposa a una societat immobilista i antiquada
-És una eina transformadora
-L'objectiu principal era situar la cultura catalana a nivell europeu
-Presentava un reacció contrària a l'estètica i els plantejaments de la Renaixença
-Es contraposava el materialisme burgès amb l'idealisme de l'artista
-L'esteticisme
-Rebutja la tradició jocfloralesca
- Regerenacionisme (L'art com a eina per a transformar la realitat)
-L'esteticisme (L'art és el refugi de l'artista)
-S'oposa a la part de l'estètica realista
-Recreà ambients vagues i suggeridors
- Presentà individus rebels amb voluntat de transformar l'entorn
- Oferí tot un món de símbols definidors de la realitat adversa que envolta als personatges.
CRONOLOGIA:
| 1833-1865 |
Primera gran onada d'expansió de la industria catalana amb predomini de la màquina de vapor basada en la utilització del carbó com a font d'energia.
1860-1895
Les importacions del cotó en floca es multipliquen per més de tres. La crisi de la fi del segle farà que les importacions del 1900 dusminueixen.
Les importacions del cotó en floca es multipliquen per més de tres. La crisi de la fi del segle farà que les importacions del 1900 dusminueixen.
1861-1867
Expanció de la xarxa ferroviària en 1861 comunicación directa en Lleida entre Barcelona i Saragossa.
1865-1900
Reubicació de la indústria tèxtil, especialmente, cotonera, enfront de la impossibilitat de poder seguir utilitzant el carbo com a energía primera.
1868-1874
Sexinni revolucionari. Etapa democràtica que plantejarà a Catalunya els antagonistes socials. Mentre la burgesía conservadora s'estamparà davant l'activisme revolucionari, el republicanisme feral serà incapaç d'aconseguir el suport popular.
1870
Fort creixement del moviment obrer organitzat. Durant el lluny té lloc a Barcelona I Congrés Obrer, dins del marc de la internacional.
1873
Proclamació de la I República.
1874
Colp d'estat militar.
1874-1886
Etapa d'expansió de l'economia catalana coneguda poopularment com a febre d'or
1877
Pi i Margall publica Las Nacionalidades on resumeix el seu pensament federadista.
1878
Lluís Domànech i Montaner publicà l'article En busca de una arquitectura nacional on defensa la necessitat de noves formes modernes.
1879
Valentí Almirall treu a al llum el seu primer diari en català.
1879-1989
La fil.loxera travessa els pirineus el 1879, en 1882 apareix al Maresme, el 1887 al Penedès i al 1889 al Priorat
1880
Alrmirall per tal de consolidar l'estructura organitzativa del moviment catalanista
1881
Congrés obrer a Barcelona que crea la Federació de Treballadors de la regió espanyola, de tendència anarquista.
1882
Inaguració del centre Català, inspirat per Valentí Almirall.
1883
Congrés del republicanisme federal, d'on surt un projecte de Constitució de l'Estat Català dins de la Federació espanyola.
1885
Memorial de greugues adreçat al monarca espanyol on s'expressen les necessitats de dotar Catalunya com a autogovern.
1886
Instal.lació a Sant Martí de Provençals de la fàbrica Rivière.
1888
Fundació a Barcelona del PSOE i UGT.
1890
Primer 1 de maig.
1891
Fundació de l'Unió Catalanista, que intentava aplegar totes les institucions que lliutaven per les reivindicacions del país.
1891-1896
Forta agitació rabassaire a causa dels desastres de la fil.loxera.
1892
El bisbe Torres i Bages publica La Tradició Catalana visió tradicionalista del catalanisme.
1892-1897
Període d'atemptats dels anarquistes.
1894
Creació de la companyia d'Electricitat que construí les primeres centrals hidroelèctriques.
1897
Fundació de l'Electroquimica de Flix.
1897
Guerra amb els EUA i pèrdua de les colònies antillanes.
1899-1901
Intents de la burguesía catalana d'aprofitar la desfeta del 98 per introduir modificacions profundes en l'estructura de l'Estat Espanyol.
1901
Creació de la lliga Regionalista com a partit polític de la burgesia catalana.
1902
Fracás de la vaga general per a la reducció de la jornada laboral.
1905
Víctor Català publica Solicitud.
1906
Llei de jurisdiccions per reprimir els delictes contra l'exèrcit i la unitat espanyola.
1907
Triomf aclaparador de Solidaritat Catalana.
1909
Protesta popular contra la guerra del Marroc el mes de juliol.
1910
Constitució de la confederació Regional de Treballadors de Catalunya.
1914-1925
Període de vigència Mancomunitat de Catalunya.
1914-1918
I Guerra Mundial.
2- Mitjants de difusió i autors més representatius de cada gènere.
SANTIAGO RUSIÑOL
Quan Santiago Rusiñol i Prats en 1861-1931, va començar a escriure, tenia vint anys i treballava a l'empresa familiar i ocupava part del seu temps lliure pintant.
També era excursionista i havia començat a col.leccionar les peces de forja catalana antiga que es localitzava masos i ermites aprofitant les seues sortides amb l'Associació d'Excursions Catalana . Amb una d'aquestes excursions va ser publicat el primer text de Santiago Rusiñol.
Rusiñol va fer la ruta del Tanga , Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, i sempre acompanyat de la ploma, el llapis i paper. No tot era romanticisme, també la seua pintura va anar desenvolupant-se del paisatgisme olotinista al gust pels espais sòrdits, la seua literatura també va passar per un moment pruija naturalista.
JOAN MARAGALL
Maragall recull i esmena la tradició jocfloralesca la de Renaixença, el romanticisme de Vedaquer, el naturalisme d'Apel.les Mestres i el classicisme d'Alcover i de Costa Llorbera. Aquest poesta i escriptor modernista formula una reflexió innovadora sobre la seua pròpia poètica que condiciona alguns dels seus trets definidors amb els del simbolisme, i experimenta uns models poètics que desenbocaran la creació d'una escola maragalliana i ressó desiguals.
VÍCTOR CATALÀ
Pseudònim de Caterina Albert (L'Escala, 1869-1966), novel·lista i narradora. També va escriure poesia i monòlegs teatrals. Fou la gran dels quatre fills del matrimoni format per l'advocat, polític i propietari rural Lluís Albert i Dolors Paradís. Va viure de les rendes familiars al seu poble natal i després de la mort del pare i de l'àvia materna tingué cura de la mare i de l'administració del patrimoni familiar. Va viatjar per Europa i va residir temporades a Barcelona, on a partir de l'any 1904 va disposar d'un pis. Fou educada i instruïda en el si de la família, únicament va anar a l'escola primària del seu poble i un any a un pensionat de Girona, on va començar a estudiar francès.
. 3- Comentari personal d’un text (poema o fragment de novel·la o obra de teatre) d’aquests autors treballats
Aquest és un dels poemes més importants de Joan Maragall:
LA SARDANA; [I]
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.
Ja es decanta a l'esquerra i vacil.la,
ja volta altra volta a la dreta dubtant
i se'n torna i retorna intranquil.la,
com mal orientada l'agulla d'imant.
Fixa's un punt i es detura com ella ...
Del contrapunt arrencant-se novella,
- de nou va voltant.
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
Aquest és un dels poemes més importants de Santiago Rusiñol:
¡Y tantos años, y
tan sin darse cuenta, ni casi saber que vivían! Se volvían viejas, más viejas,
con la inocencia serena de quien espera la puesta de sol.
-Descriu la desesperació, de que els anys passen molts ràpid.
