WEBQUEST POESIA

 

Activitat 1:

Individualment heu d'investigar què és poesia i quina opinió en tenen alguns poetes.  Podeu utilitzar les adreces que trobareu a la pàgina de recursos. Després en parlareu amb els vostres companys de grup i compartireu la vostra recerca.
Trieu els tres comentaris que trobeu més adequats per definir què és poesia segons els diferents autors. Copieu cada text i enganxeu-lo en el document de word que trobareu al final de la pàgina. Escriviu al costat de cada definició qui  és el seu autor. Per acabar, entre tots feu la vostra definició de poesia. Deseu el document a la vostra carpeta de treball amb el nom d'arxiu "definició".

Si no compreneu alguna de les paraules del text podeu acudir a algun diccionari. (veure recursos).

-La poesía és més que paraules, oracions i ritmes. Poesía és parlar amb el cor a la mà , poesía és expresar els sentiments al màxim, fer que la corrent dels sentiments s'apodere del teu cor, fer que poc a poc la teua pluma es moga més ràpid i faja que les paraules no siguen paraules, siguen sentiments i que li fajen sentir a qui a qui ho llig el sentiment que transmet el paper. Però la poesía no està escrita en paper , està escrita amb el cor de qui la escriu  i de qui la llig, i deixen una huella en el cor.                       

Daniel Reni-Anzola

-La poesía és l'art d'expressar , en paraules, el contigut espiritual propi, tradicionalment mitjantçant molts disposats segons la mètrica. La poesía popular és la poesía creada pel poble per expresar la seua identitat, amb unes vivències elementals, que es reconeix com a tal poble. També es diu poesía d'una obra en vers.  Hi podem distingir les obres escrites en vers; i el conjunt d'obres poètiques d'un poeta, o de diferents poetes, produïdes en una època, una llengua determinada, un gènere, etc. Es diu poesia del contingut formós, o de la forma bella d'una obra literària. Tradicionalment, es distingeixen tres gèneres poètics:

  - L'èpic,

  - El líric

  - El dramàtic.

 

Activitat 6:

 

 

Cada membre del grup, individualment, ha d'elaborar un poema. Per ajudar-vos, pot ser diferent però del mateix tema que l'escollit pel grup o també  a partir del que heu triat modificar alguns aspectes i fer-ne un altre de semblant.

 

POESIA DE FESTES DE MOROS I CRISTIANS

Estar fent aquesta poesía

es com cantar el himne de l'alegria

les festes són en honor  a vosté

encara que nosaltres també ho passem bé

les clavariesses

van molt ben vestides en festes

a les processons

va la gent a montons

a les festes de moros i cristians

tota la gent mira als capitans

el llibre de les festes

estarà tot ple de relats

escrits a mà i en lletres

amb tots els moments recordats

ppasseig del modernisme

UN PASSEIG PEL MODERNISME.

 Activitat 5:

1- Característiques generals del moviment i cronologia. 

   Les característiques principals del moviment modernista són:

      -L'afany de la musicalitat 

      -La presència de la natura i d'al.lusions als sentits 

      -Recerca de la bellesa perfecta, sobretot a nivell formal, per fugir d'una realitat hostil.

      - Modernitzar

      -Es contraposa a una societat immobilista i antiquada 

      -És una eina transformadora 

      -L'objectiu principal era situar la cultura catalana a nivell europeu 

      -Presentava un reacció contrària a l'estètica i els plantejaments de la Renaixença 

      -Es contraposava el materialisme burgès amb l'idealisme de l'artista

      -L'esteticisme 

      -Rebutja la tradició jocfloralesca 

      - Regerenacionisme (L'art com a eina per a transformar la realitat)

      -L'esteticisme (L'art és el refugi de l'artista)

      -S'oposa a la part de l'estètica realista 

      -Recreà ambients vagues i suggeridors 

      - Presentà individus rebels amb voluntat de transformar l'entorn 

      - Oferí tot un món de símbols definidors de la realitat adversa que envolta als personatges.

CRONOLOGIA:

1833-1865

Primera gran onada d'expansió de la industria catalana amb predomini de la màquina de vapor basada en la utilització del carbó com a font d'energia.

 

1860-1895  
Les importacions del cotó en floca es multipliquen per més de tres. La crisi de la fi del segle farà que les importacions del 1900 dusminueixen.

 

1861-1867  

Expanció de la xarxa ferroviària en 1861 comunicación directa en Lleida entre Barcelona i Saragossa.

 

1865-1900     

Reubicació de la indústria tèxtil, especialmente, cotonera, enfront de la impossibilitat de poder seguir utilitzant el carbo com a energía primera.

 

1868-1874       

Sexinni revolucionari. Etapa democràtica que plantejarà a Catalunya els antagonistes socials. Mentre la burgesía conservadora s'estamparà davant l'activisme revolucionari, el republicanisme feral serà incapaç d'aconseguir el suport popular.

 

1870    

Fort creixement del moviment obrer organitzat. Durant el lluny té lloc a Barcelona I Congrés Obrer, dins del marc de la internacional.

 

1873       

Proclamació de la I República.

 

1874       

Colp d'estat militar.

 

1874-1886       

Etapa d'expansió de l'economia catalana coneguda poopularment com a febre d'or

 

1877    

Pi i Margall publica Las Nacionalidades on resumeix el seu pensament federadista.

 

1878       

Lluís Domànech i Montaner publicà l'article En busca de una arquitectura nacional on defensa la necessitat de noves formes modernes.

 

1879       

Valentí Almirall treu a al llum el seu primer diari en català.

1879-1989       
La fil.loxera travessa els pirineus el 1879, en 1882 apareix al Maresme, el 1887 al Penedès i al 1889 al Priorat

1880       
Alrmirall per tal de consolidar l'estructura organitzativa del moviment catalanista

1881   
Congrés obrer a Barcelona que crea la Federació de Treballadors  de la regió espanyola, de tendència anarquista.

1882      
Inaguració del centre Català, inspirat per Valentí Almirall.

1883
Congrés del republicanisme federal, d'on surt un projecte de Constitució de l'Estat Català dins de la Federació espanyola.

1885 
Memorial de greugues adreçat al monarca espanyol on s'expressen les necessitats de dotar Catalunya com a autogovern.

1886
Instal.lació a Sant Martí de Provençals de la fàbrica Rivière.

1888
Fundació a Barcelona del PSOE i UGT.

1890
Primer 1 de maig.

1891
Fundació de l'Unió Catalanista, que intentava aplegar totes les institucions que lliutaven per les reivindicacions del país.

1891-1896
Forta agitació rabassaire a causa dels desastres de la fil.loxera.

1892
El bisbe Torres i Bages publica La Tradició Catalana visió tradicionalista del catalanisme.

1892-1897   
Període d'atemptats dels anarquistes.

1894
Creació de la companyia d'Electricitat que construí les primeres centrals hidroelèctriques.

1897
Fundació de l'Electroquimica de Flix.

1897
Guerra amb els EUA i pèrdua de les colònies antillanes.


1899-1901       
Intents de la burguesía catalana d'aprofitar la desfeta del 98 per introduir modificacions profundes en l'estructura de l'Estat Espanyol.

1901
Creació de la lliga Regionalista com a partit polític de la burgesia catalana.

1902
Fracás de la vaga general per a la reducció de la jornada laboral.

1905
Víctor Català publica Solicitud.

1906
Llei de jurisdiccions per reprimir els delictes contra l'exèrcit i la unitat espanyola.

1907
Triomf aclaparador de Solidaritat Catalana.

1909
Protesta popular contra la guerra del Marroc el mes de juliol.

1910
Constitució de la confederació Regional de Treballadors de Catalunya.

1914-1925   
Període de vigència Mancomunitat de Catalunya.

1914-1918       
I Guerra Mundial.

 

2- Mitjants de difusió i autors més representatius de cada gènere.

 SANTIAGO RUSIÑOL 

Quan Santiago Rusiñol i Prats en 1861-1931, va començar a escriure, tenia vint anys i treballava a l'empresa familiar i ocupava part del seu temps lliure pintant.

També era excursionista i havia començat a col.leccionar les peces de forja catalana antiga que es localitzava masos i ermites aprofitant les seues sortides amb l'Associació d'Excursions Catalana . Amb una d'aquestes excursions va ser publicat el primer text de Santiago Rusiñol.

Rusiñol va fer la ruta del Tanga , Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, i sempre acompanyat de la ploma, el llapis i paper. No tot era romanticisme, també la seua pintura va anar desenvolupant-se del paisatgisme olotinista al gust pels espais sòrdits, la seua literatura també va passar per un moment pruija naturalista.

JOAN MARAGALL

Maragall recull i esmena la tradició jocfloralesca la de Renaixença, el romanticisme de Vedaquer, el naturalisme d'Apel.les Mestres i el classicisme d'Alcover i de Costa Llorbera. Aquest poesta i escriptor modernista formula una reflexió innovadora sobre la seua pròpia poètica que condiciona alguns dels seus trets definidors amb els del simbolisme, i experimenta uns models poètics que desenbocaran la creació d'una escola maragalliana i ressó desiguals.

 

 

 

VÍCTOR CATALÀ

 

Pseudònim de Caterina Albert (L'Escala, 1869-1966), novel·lista i narradora. També va escriure poesia i monòlegs teatrals. Fou la gran dels quatre fills del matrimoni format per l'advocat, polític i propietari rural Lluís Albert i Dolors Paradís. Va viure de les rendes familiars al seu poble natal i després de la mort del pare i de l'àvia materna tingué cura de la mare i de l'administració del patrimoni familiar. Va viatjar per Europa i va residir temporades a Barcelona, on a partir de l'any 1904 va disposar d'un pis. Fou educada i instruïda en el si de la família, únicament va anar a l'escola primària del seu poble i un any a un pensionat de Girona, on va començar a estudiar francès.

 

.

3- Comentari personal d’un text (poema o fragment de novel·la o obra de teatre) d’aquests autors treballats

Aquest és un dels poemes més importants de Joan Maragall:

LA SARDANA; [I]

La sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan;

és la mòbil magnífica anella

que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.

Ja es decanta a l'esquerra i vacil.la,

ja volta altra volta a la dreta dubtant

i se'n torna i retorna intranquil.la,

com mal orientada l'agulla d'imant.

Fixa's un punt i es detura com ella ...

Del contrapunt arrencant-se novella,

de nou va voltant.

La sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan.

Aquest és un dels poemes més importants de Santiago Rusiñol:

 ¡Y tantos años, y tan sin darse cuenta, ni casi saber que vivían! Se volvían viejas, más viejas, con la inocencia serena de quien espera la puesta de sol.

-Descriu la desesperació, de que els anys passen molts ràpid.

 

 



 

PROPOSTES DIDÀCTIQUES SOCIOHISTÒRIQUES.

Activitat 2:

Llig els dos textos que et proposem i fes les activitats següents:

a) Resumeix les idees més importants:

DOCUMENT 1:

Que totes els citadans d'Alcoi sense importar l'edad ni el sexe tenien que treballar per a guanyar-se le menjar,a les grans cases d'Alcoi es venuen els grans tors que utilitzaven per a filar les llanes.

Alcoi tenia 1.000 veins hi havien a Alcoi amb més de 14.600 ànimes, encara que anualment s’augmenten amb 400 o més individus, així i tot basten per a acudir a les fàbriques i l’agricultura. Es teixeixen a l’any 12.000 peces de draps o baietons, 1.100 peces de mantes o cobrellits de deixalles de seda, 1.800 vares de llenços ordinaris, 4.000 de baietes i 1.300 de manteleries i cotonies.

DOCUMENT 2:

Hi havien moltes fàbriques reial de draps on treballaven les dones i xiquets molt joves, des de el 6 anys molts ciutadans estaven treballant allí.

 b)Comenta i valora el que et suggereixen aquestes informacions (fixa’t en les dates):

En aquesta vil·la establida  hi havien unes concidions de vida horribles i pèsimes perquè enviaven a molta gent a la mateixa indústria però situada en altra part molt més lluny, però també estava el problema de fer açò era el salari, allí era molt baix per a totes les hores que feia cada persona i a més la població augmentava cada any molt més.

Activitat 3:

Llig el Document 3 i explica:

 a) Per què necessitaven els camperols treballar cardant i filant la llana? 

Era lo únic per a poder menjar dia a dia i de donar a menjar a la seua familia, tenien que fer el que siguera per a donar de menjar i més a més per a guanyar-se un jornal per a poder viure.

b) El text fa referència a un sistema de treball conegut amb el nom d’«economia submergida». Assenyala el fragment en què se’n parla. En acabant, informa’t i explica en què consisteix aquest sistema de treball.

Es parla de l'economia al 3r paràgraf.

-L'economia informal o irregular forma part de l'economia sumergida per les activitats econòmiques il.legals.

-L'economía informal o irregular forma part de l'economía sumergida amb les activitats econòmiques, també del tràfic de drogues d'armes i del terrorisme.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES 

LINGÜISTICOLITERÀRIES.

Activitat 4:

La novel·la és un gènere narratiu que, des de la seua aparició, ha tingut una relació intensa amb la història. 

a) Defineix el concepte de novel·la històrica.:

La novel·la històrica és un tipus de narrativa que va sorgir com a gènere independent durant el Romanticisme.

 El gust pel passat medieval heroic va portar a ambientar-hi les novel·les. Des de llavors, han proliferat les històries ambientades en diferents períodes dirigides a un públic massiu.

 b) Demostra de quina manera escau o no a Júlia aquesta qualificació.

La novel.la de Júlia és històrica perquè està basat en un fet real i amb un personatge històric.

 c) Enumera algunes de les novel·les de tots els temps i de qualsevol país, en què la història tinga una presència important.

- Joanot Martonell,Tirant lo Blanc

-Gustave Flaubert, Salambó

Activitat 7:

Isabel-Clara Simó és una de les nostres autores més importants de la narrativa contemporània. La seua vida ha estat sempre lligada a la literatura i, en ocasions, al periodisme. Ha guanyat premis importants. Recolliu, en equip, informació i documentació sobre la seua vida i obra i feu aquestes activitats:

a) Confeccioneu la seua biografia amb il·lustracions:

Isabel-Clara Simó i Monllor (Alcoi, 4 d'abril de 1943) és una escriptora, periodista i política valenciana, està considerà una de les autores modernes més importants de literatura catalana. Ha estat guardonada en múltiples ocasions; entre altres distincions, en 1993  va rebre el Premi Sant Jordi  de novel.la  per La Salvatge, el 1999 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi per la seua trajectòria literària, el 2001 li van atorgar el Premi Andrómina de narrativa per Hum... Rita!: l'home que ensumava dones i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en assaig, per En legítima defensa. També ha estat distingida amb el XIX Premi de Novel.la Ciutat d'Altzira per El Meu Germà Pol

Té obra traduïda a l'alemany, l'anglès, el basc, el castellà, el francés, el gallec,, l'italià, el neerlandés i el suec.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES SOCIOHISTÒRIQUES.

B. OBRERS, FABRICANTS, MAQUINÀRIA…

Activitat 8:

En el Capítol VI de la novel·la es diu que «els obrers cremaven o trencaven totes les màquines noves que els arrabassaven els llocs de treball». A partir d’aquesta idea general, els dos textos següents i altres informacions que pots buscar sobre aquest fenomen anomenat pels experts ludisme, escriu un text expositiu que tracte aquests punts:

 a) En què consisteix el ludisme? D’on ve aquest nom?

El ludisme és considerat com una reacció visceral, a les conseqüències del maquinisme industrial: els obrers prenien com a causa dels seus mals (degradació del treball, baixos salaris, etc.) els instruments, enlloc d'atribuir-los a l'organització i el sistema de la producció industrial. Els ludistes protagonitzaren accions violentes consistents al malmetre de les màquines i les eines de treball, úniques responsable, segons ells, de l'atur quen ja existia.

 Tanmateix, el ludisme constitueix l'inici del moviment obrer.

El ludisme rep el nom de Ned Lud (o Ludd), obrer que el 1779 destruí un teler mecànic. Però al Països Catalans van haver accions lúdites com a Alcoi i Barcelona, on foren especialment greus, però l'incident de la fàbrica Bonaplanta a l'any 1835 i la destrucció va ser selfactines a l'any 1855.

b) On es va iniciar i per quins motius es va produir?

El ludisme és un moviment sorgit entre els obrers anglesos es va inciniar al principi del segle XIX on destruïa les màquines de la indústria.

Activitat 14:

A partir de la informació que dóna el Capítol II de la novel·la,

redacta una crònica dels fets del Petroli, narrant-los en l’ordre en què sembla que van ocórrer.

 La Revolució del Petroli fou una revolució social de caràcter llibertari que es va esdevenir en Alcoi, al juliol de 1873. Es  va anomenar la Revolució del Petroli pel fet que les masses, enfurides, duien com estandarts grans torxes untades amb petroli (o probablement algun altre carburant derivat del petroli), i durant uns dies, segons les fonts, tota la ciutat feia olor a petroli.
En temps de la Primera República, Alcoi fou una de les poques ciutats de l'Estat on la Revolució Industrial havia calat. Aleshores Alcoi era una ciutat proletària, més o menys industrialitzada com ara està en la actualitat.

Durant aquesta època, algunes revolucions proletàries anaven sorgint arreu de l'estat espanyol, però al capdavant d'elles va estar la Revolució del Petroli, unes sangonoses jornades, en les que els obrers arribaren a dominar la ciutat Jurlol de 1873 en el decurs d'una vaga general que esdevenigué un veritable motí contra l'alcalde republicà Agustí Albors (Conegut com a pelletes). Durant la revolució, Albors sigué assassinat i es passejà el seu penis com a símbol de triomf per tota la ciutat. També s'empresonà la resta de la corporació municipal en el mateix ajuntament.La ciutat estagué governada del 9 al 13 de juliol per un Comité de Salut Pública revolucionari presidit per Severino Albarracín. Els revolucionaris reivindicaren una serie de millores salarials i una reducció de la jornada laboral. Finalment, la revolta acabà amb la intervenció de l'exèrcit amb una ocupació militar de la ciutat; unes dures represàlies pels revolucionaris; i pràcticament cap millora per la classe treballadora. Foren jutjats més de 600 obrers, fins i tot menors entre 12 i 17 anys. Molts dels detinguts i jutjats a penes de mort. 

Activitat 15:

Per què l’encarregat diu a Júlia que son pare era un criminal?

 Què havia fet per a dir això?

Perquè son pare havía segut un 'delicincuent' segons el poble i havía estat detingut

Júlia sols va anar a dir-li a l'amo que a l'hivern feia moltíssim de fret allí dins i que no es podía treballar amb aquell fret, l'amo es va sentir tan ofés, que li digué això per a fer-li mal a Júlia.

Activitat 16:

Explica quines eren les idees polítiques de Júlia i de son pare. Eren les mateixes que tenia el seu marit? Contrasta-les.

Les idees polítiques que tenien Júlia i son pare amb el marit d'aquesta no tenien res a veure.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES 

LINGÜISTICOLITERÀRIES.

C. ASPECTES FORMALS.

Activitat 20:

En el Capítol II, el vell Aracil diu: «D’això ve el malnom. Això dels malnoms va així,

 comencen a un a dir-li una cosa i esguita fi ns als néts». També en el Capítol VIII, Josep Espinós afi rma: «A Alcoi és difícil no tindre un malnom». Aquest tipus d’antropònims acompanyen, se sobreposen o substitueixen sovint, especialment en la varietat col·loquial de la llengua, els noms propis ofi cials, que solen ser bastant repetitius en cada població.

 a) Ompli la graella següent amb tants malnoms com:

MALNOM     ESTRUCTURA    PERSONATGE     MOTIVACIÓ

                                                                                    DEL MALNOM

De l'olla                               Sintag.Preposicional           Pare de Júlia        Havia nascut al carrer de                                                                                                                            de l'Olla.

                                                                               

Conillet                                   Sintag. nominal               Amic de l'oncle       

                                                                                        de Rafelet.

                                                         

Geperut                                  Sintag.. nominal               Remigi Blanes          Vé de l'avi o del                                                                                                                          besavi.   

                                                                                 

La Pigada                               Sintag. nominal              Mare de la Júlia          Perquè tenia                                                                                                                              pigues al nas.                                                                                                                            

Pelletes                                 Sintag, nominal              L'alcalde Agustí Albors            Anècdota                                                                                                                                              relacionada amb la comunió d'aquest,                                                                                                            

                                                                                       

b) Elabora una graella semblant amb malnoms localitzats en el teu entorn, poble o ciutat:

Paquito el        Sin. Adjectival           Paco      Vé del pasodoble.

chocolatero

''El zurdo''      Sin. Nominal              Juan        Vé del seu pare,       
                                                                         era esquerrà.

El peque          S. Nominal                   José Luis      Perquè és molt xicotet

El negret        Sint. Adjectival        José           Perquè era molt brut.

El de les caixetes  Sint. Nonimal  Miguel       Perquè tenia un a fàbrica que feia caixes.

Activitat 24:

 La frescor del text de Júlia es basa, entre altres motius, en 

la gran presència de diàlegs, els quals s’integren en la 

narració, majoritàriament, en estil directe:

a) Reescriu en estil indirecte la conversa que, en el Capítol  II, manté la protagonista amb Conillet.

- Suposava que coneixia a mon pare.

- El recordava massa bé.

-  Era massa jove.

-  El tirava moltíssim de menys.

- No tenia motiu per a ser una persona feliç:era un infeliç.

- No em digues senyor conillet , no sóc un senyor.

B. ASPECTES ARGUMENTALS:

Activitat 11:

Redacta en quinze línies el resum de la novel·la.

Aquest llibre narra l´història de Júlia una noia Alcoiana del segle XIX, que per la seua condicio social es veu obligada a treballar en una fabrica de textil d´Alcoi.

El pare de Júlia va morir en la revolta del petroli, i  la gent del poble diu que la mare d'aquesta és una bruixa, però no era així.

Júlia esta promesa amb Rafael, pero el amo de Júlia es va enamorar d'ell, aquest era Rafael Josep. Quan la dona de Josep es va morir perquè estava molt malalta, aquest es volia casar en Júlia perque deia que estava molt enamorat d'ella. Júlia encara que no sentia res per ell, pensava que era una bona oportunitat per deixar de treballar en la fabrica, a les hores accepta i es casaren. Júlia conseguix lo que realment desitjava que era deixar de treballar allí. se'n va anar a viure a casa de Josep, fins que Rafael Josep mor i Júlia junt al fill de Josep s´encarreguen de dur la fabrica endavant.