sábado, 5 de diciembre de 2015

PROPOSTES DIDÀCTIQUES SOCIOHISTÒRIQUES.

Activitat 2:

Llig els dos textos que et proposem i fes les activitats següents:

a) Resumeix les idees més importants:
DOCUMENT 1:
Que totes els citadans d'Alcoi sense importar l'edad ni el sexe tenien que treballar per a guanyar-se le menjar,a les grans cases d'Alcoi es venuen els grans tors que utilitzaven per a filar les llanes.
Alcoi tenia 1.000 veins hi havien a Alcoi amb més de 14.600 ànimes, encara que anualment s’augmenten amb 400 o més individus, així i tot basten per a acudir a les fàbriques i l’agricultura. Es teixeixen a l’any 12.000 peces de draps o baietons, 1.100 peces de mantes o cobrellits de deixalles de seda, 1.800 vares de llenços ordinaris, 4.000 de baietes i 1.300 de manteleries i cotonies.

Resultado de imagen de ALCOY XIX FILERS

DOCUMENT 2:
Hi havien moltes fàbriques reial de draps on treballaven les dones i xiquets molt joves, des de el 6 anys molts ciutadans estaven treballant allí.






 b)Comenta i valora el que et suggereixen aquestes informacions (fixa’t en les dates):

En aquesta vil·la establida  hi havien unes concidions de vida horribles i pèsimes perquè enviaven a molta gent a la mateixa indústria però situada en altra part molt més lluny, però també estava el problema de fer açò era el salari, allí era molt baix per a totes les hores que feia cada persona i a més la població augmentava cada any molt més.

Activitat 3:

Llig el Document 3 i explica:
 a) Per què necessitaven els camperols treballar cardant i filant la llana? 

Era lo únic per a poder menjar dia a dia i de donar a menjar a la seua familia, tenien que fer el que siguera per a donar de menjar i més a més per a guanyar-se un jornal per a poder viure.

b) El text fa referència a un sistema de treball conegut amb el nom d’«economia submergida». Assenyala el fragment en què se’n parla. En acabant, informa’t i explica en què consisteix aquest sistema de treball.

Es parla de l'economia al 3r paràgraf.
-L'economia informal o irregular forma part de l'economia sumergida per les activitats econòmiques il.legals.

-L'economía informal o irregular forma part de l'economía sumergida amb les activitats econòmiques, també del tràfic de drogues d'armes i del terrorisme.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES 

LINGÜISTICOLITERÀRIES.

Activitat 4:

La novel·la és un gènere narratiu que, des de la seua aparició, ha tingut una relació intensa amb la història. 

a) Defineix el concepte de novel·la històrica.:

La novel·la històrica és un tipus de narrativa que va sorgir com a gènere independent durant el Romanticisme.
 El gust pel passat medieval heroic va portar a ambientar-hi les novel·les. Des de llavors, han proliferat les històries ambientades en diferents períodes dirigides a un públic massiu.

 b) Demostra de quina manera escau o no a Júlia aquesta qualificació.

La novel.la de Júlia és històrica perquè està basat en un fet real i amb un personatge històric.


 c) Enumera algunes de les novel·les de tots els temps i de qualsevol país, en què la història tinga una presència important.

- Joanot Martonell,Tirant lo Blanc

-Gustave Flaubert, Salambó

Activitat 7:

Isabel-Clara Simó és una de les nostres autores més importants de la narrativa contemporània. La seua vida ha estat sempre lligada a la literatura i, en ocasions, al periodisme. Ha guanyat premis importants. Recolliu, en equip, informació i documentació sobre la seua vida i obra i feu aquestes activitats:

a) Confeccioneu la seua biografia amb il·lustracions:

Isabel-Clara Simó i Monllor (Alcoi, 4 d'abril de 1943) és una escriptora, periodista i política valenciana, està considerà una de les autores modernes més importants de literatura catalana. Ha estat guardonada en múltiples ocasions; entre altres distincions, en 1993  va rebre el Premi Sant Jordi  de novel.la  per La Salvatge, el 1999 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi per la seua trajectòria literària, el 2001 li van atorgar el Premi Andrómina de narrativa per Hum... Rita!: l'home que ensumava dones i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en assaig, per En legítima defensa. També ha estat distingida amb el XIX Premi de Novel.la Ciutat d'Altzira per El Meu Germà Pol
Té obra traduïda a l'alemany, l'anglès, el basc, el castellà, el francés, el gallec,, l'italià, el neerlandés i el suec.




PROPOSTES DIDÀCTIQUES SOCIOHISTÒRIQUES.

B. OBRERS, FABRICANTS, MAQUINÀRIA…

Activitat 8:

En el Capítol VI de la novel·la es diu que «els obrers cremaven o trencaven totes les màquines noves que els arrabassaven els llocs de treball». A partir d’aquesta idea general, els dos textos següents i altres informacions que pots buscar sobre aquest fenomen anomenat pels experts ludisme, escriu un text expositiu que tracte aquests punts:

 a) En què consisteix el ludisme? D’on ve aquest nom?

El ludisme és considerat com una reacció visceral, a les conseqüències del maquinisme industrial: els obrers prenien com a causa dels seus mals (degradació del treball, baixos salaris, etc.) els instruments, enlloc d'atribuir-los a l'organització i el sistema de la producció industrial. Els ludistes protagonitzaren accions violentes consistents al malmetre de les màquines i les eines de treball, úniques responsable, segons ells, de l'atur quen ja existia.
 Tanmateix, el ludisme constitueix l'inici del moviment obrer.
El ludisme rep el nom de Ned Lud (o Ludd), obrer que el 1779 destruí un teler mecànic. Però al Països Catalans van haver accions lúdites com a Alcoi i Barcelona, on foren especialment greus, però l'incident de la fàbrica Bonaplanta a l'any 1835 i la destrucció va ser selfactines a l'any 1855.


b) On es va iniciar i per quins motius es va produir?

El ludisme és un moviment sorgit entre els obrers anglesos es va inciniar al principi del segle XIX on destruïa les màquines de la indústria.


Activitat 14:

A partir de la informació que dóna el Capítol II de la novel·la,
redacta una crònica dels fets del Petroli, narrant-los en l’ordre en què sembla que van ocórrer.

 La Revolució del Petroli fou una revolució social de caràcter llibertari que es va esdevenir en Alcoi, al juliol de 1873. Es  va anomenar la Revolució del Petroli pel fet que les masses, enfurides, duien com estandarts grans torxes untades amb petroli (o probablement algun altre carburant derivat del petroli), i durant uns dies, segons les fonts, tota la ciutat feia olor a petroli.
En temps de la Primera República, Alcoi fou una de les poques ciutats de l'Estat on la Revolució Industrial havia calat. Aleshores Alcoi era una ciutat proletària, més o menys industrialitzada com ara està en la actualitat.
Durant aquesta època, algunes revolucions proletàries anaven sorgint arreu de l'estat espanyol, però al capdavant d'elles va estar la Revolució del Petroli, unes sangonoses jornades, en les que els obrers arribaren a dominar la ciutat Jurlol de 1873 en el decurs d'una vaga general que esdevenigué un veritable motí contra l'alcalde republicà Agustí Albors (Conegut com a pelletes). Durant la revolució, Albors sigué assassinat i es passejà el seu penis com a símbol de triomf per tota la ciutat. També s'empresonà la resta de la corporació municipal en el mateix ajuntament.La ciutat estagué governada del 9 al 13 de juliol per un Comité de Salut Pública revolucionari presidit per Severino Albarracín. Els revolucionaris reivindicaren una serie de millores salarials i una reducció de la jornada laboral. Finalment, la revolta acabà amb la intervenció de l'exèrcit amb una ocupació militar de la ciutat; unes dures represàlies pels revolucionaris; i pràcticament cap millora per la classe treballadora. Foren jutjats més de 600 obrers, fins i tot menors entre 12 i 17 anys. Molts dels detinguts i jutjats a penes de mort. 

Activitat 15:

Per què l’encarregat diu a Júlia que son pare era un criminal?
 Què havia fet per a dir això?

Perquè son pare havía segut un 'delicincuent' segons el poble i havía estat detingut
Júlia sols va anar a dir-li a l'amo que a l'hivern feia moltíssim de fret allí dins i que no es podía treballar amb aquell fret, l'amo es va sentir tan ofés, que li digué això per a fer-li mal a Júlia.

Activitat 16:

Explica quines eren les idees polítiques de Júlia i de son pare. Eren les mateixes que tenia el seu marit? Contrasta-les.


Les idees polítiques que tenien Júlia i son pare amb el marit d'aquesta no tenien res a veure.






PROPOSTES DIDÀCTIQUES 

LINGÜISTICOLITERÀRIES.



C. ASPECTES FORMALS.


Activitat 20:

En el Capítol II, el vell Aracil diu: «D’això ve el malnom. Això dels malnoms va així,
 comencen a un a dir-li una cosa i esguita fi ns als néts». També en el Capítol VIII, Josep Espinós afi rma: «A Alcoi és difícil no tindre un malnom». Aquest tipus d’antropònims acompanyen, se sobreposen o substitueixen sovint, especialment en la varietat col·loquial de la llengua, els noms propis ofi cials, que solen ser bastant repetitius en cada població.


 a) Ompli la graella següent amb tants malnoms com:


MALNOM     ESTRUCTURA    PERSONATGE     MOTIVACIÓ
                                                                                    DEL MALNOM

De l'olla                               Sintag.Preposicional           Pare de Júlia        Havia nascut al carrer de                                                                                                                            de l'Olla.

                                                                               
Conillet                                   Sintag. nominal               Amic de l'oncle       
                                                                                        de Rafelet.

                                                         
Geperut                                  Sintag.. nominal               Remigi Blanes          Vé de l'avi o del                                                                                                                          besavi.   
                                                                                 

La Pigada                               Sintag. nominal              Mare de la Júlia          Perquè tenia                                                                                                                              pigues al nas.                                                                                                                            



Pelletes                                 Sintag, nominal              L'alcalde Agustí Albors            Anècdota                                                                                                                                              relacionada amb la comunió d'aquest,                                                                                                            
                                                                                       
b) Elabora una graella semblant amb malnoms localitzats en el teu entorn, poble o ciutat:


Paquito el        Sin. Adjectival           Paco      Vé del pasodoble.
chocolatero

''El zurdo''      Sin. Nominal              Juan        Vé del seu pare,       
                                                                         era esquerrà.

El peque          S. Nominal                   José Luis      Perquè és molt xicotet

El negret        Sint. Adjectival        José           Perquè era molt brut.

El de les caixetes  Sint. Nonimal  Miguel       Perquè tenia un a fàbrica que feia caixes.


Activitat 24:

 La frescor del text de Júlia es basa, entre altres motius, en 
la gran presència de diàlegs, els quals s’integren en la 
narració, majoritàriament, en estil directe:


a) Reescriu en estil indirecte la conversa que, en el Capítol  II, manté la protagonista amb Conillet.


- Suposava que coneixia a mon pare.


- El recordava massa bé.


-  Era massa jove.

-  El tirava moltíssim de menys.

- No tenia motiu per a ser una persona feliç:era un infeliç.

- No em digues senyor conillet , no sóc un senyor.


B. ASPECTES ARGUMENTALS:


Activitat 11:

Redacta en quinze línies el resum de la novel·la.



Aquest llibre narra l´història de Júlia una noia Alcoiana del segle XIX, que per la seua condicio social es veu obligada a treballar en una fabrica de textil d´Alcoi.
El pare de Júlia va morir en la revolta del petroli, i  la gent del poble diu que la mare d'aquesta és una bruixa, però no era així.
Júlia esta promesa amb Rafael, pero el amo de Júlia es va enamorar d'ell, aquest era Rafael Josep. Quan la dona de Josep es va morir perquè estava molt malalta, aquest es volia casar en Júlia perque deia que estava molt enamorat d'ella. Júlia encara que no sentia res per ell, pensava que era una bona oportunitat per deixar de treballar en la fabrica, a les hores accepta i es casaren. Júlia conseguix lo que realment desitjava que era deixar de treballar allí. se'n va anar a viure a casa de Josep, fins que Rafael Josep mor i Júlia junt al fill de Josep s´encarreguen de dur la fabrica endavant.
Resultado de imagen de novel.la de julia isabel clara simo