PROPOSTES DIDÀCTIQUES
SOCIOHISTÒRIQUES.
Activitat 2:
Llig els dos textos que et proposem i fes les activitats següents:
a) Resumeix les idees més importants:
DOCUMENT 1:
Que totes els citadans d'Alcoi sense importar l'edad ni el sexe tenien que treballar per a guanyar-se le menjar,a les grans cases d'Alcoi es venuen els grans tors que utilitzaven per a filar les llanes.
Alcoi tenia 1.000 veins hi havien a Alcoi amb més de 14.600 ànimes, encara que anualment s’augmenten amb 400
o més individus, així i tot basten per a acudir a les fàbriques i
l’agricultura. Es teixeixen a l’any 12.000 peces de draps o baietons,
1.100 peces de mantes o cobrellits de deixalles de seda,
1.800 vares de llenços ordinaris, 4.000 de baietes i 1.300 de
manteleries i cotonies.
DOCUMENT 2:
Hi havien moltes fàbriques reial de draps on treballaven les dones i xiquets molt joves, des de el 6 anys molts ciutadans estaven treballant allí.

b)Comenta i valora el que et suggereixen aquestes informacions
(fixa’t en les dates):
En aquesta vil·la establida hi havien unes concidions de vida horribles i pèsimes perquè enviaven a molta gent a la mateixa indústria però situada en altra part molt més lluny, però també estava el problema de fer açò era el salari, allí era molt baix per a totes les hores que feia cada persona i a més la població augmentava cada any molt més.
Activitat 3:
Llig el Document 3 i explica:
a) Per què necessitaven els camperols treballar cardant i
filant la llana?
Era lo únic per a poder menjar dia a dia i de donar a menjar a la seua familia, tenien que fer el que siguera per a donar de menjar i més a més per a guanyar-se un jornal per a poder viure.
b) El text fa referència a un sistema de treball conegut amb
el nom d’«economia submergida». Assenyala el fragment
en què se’n parla. En acabant, informa’t i explica en què
consisteix aquest sistema de treball.
Es parla de l'economia al 3r paràgraf.
-L'economia informal o irregular forma part de l'economia sumergida per les activitats econòmiques il.legals.
-L'economía informal o irregular forma part de l'economía sumergida amb les activitats econòmiques, també del tràfic de drogues d'armes i del terrorisme.
PROPOSTES DIDÀCTIQUES
LINGÜISTICOLITERÀRIES.
Activitat 4:
La novel·la és un gènere narratiu que, des de la seua aparició,
ha tingut una relació intensa amb la història.
a) Defineix el concepte de novel·la històrica.:
La novel·la històrica és un tipus de narrativa que va sorgir com a gènere independent durant el Romanticisme.
El gust pel passat medieval heroic va portar a ambientar-hi les novel·les. Des de llavors, han proliferat les històries ambientades en diferents períodes dirigides a un públic massiu.
b) Demostra de quina manera escau o no a Júlia aquesta
qualificació.
La novel.la de Júlia és històrica perquè està basat en un fet real i amb un personatge històric.
c) Enumera algunes de les novel·les de tots els temps i de
qualsevol país, en què la història tinga una presència
important.
- Joanot Martonell,Tirant lo Blanc
-Gustave Flaubert, Salambó
Activitat 7:
Isabel-Clara Simó és una de les nostres autores més importants
de la narrativa contemporània. La seua vida ha estat sempre
lligada a la literatura i, en ocasions, al periodisme. Ha guanyat
premis importants. Recolliu, en equip, informació i documentació
sobre la seua vida i obra i feu aquestes activitats:
a) Confeccioneu la seua biografia amb il·lustracions:
Isabel-Clara Simó i Monllor (Alcoi, 4 d'abril de 1943) és una escriptora, periodista i política valenciana, està considerà una de les autores modernes més importants de literatura catalana. Ha estat guardonada en múltiples ocasions; entre altres distincions, en 1993 va rebre el Premi Sant Jordi de novel.la per La Salvatge, el 1999 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi per la seua trajectòria literària, el 2001 li van atorgar el Premi Andrómina de narrativa per Hum... Rita!: l'home que ensumava dones i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en assaig, per En legítima defensa. També ha estat distingida amb el XIX Premi de Novel.la Ciutat d'Altzira per El Meu Germà Pol
Té obra traduïda a l'alemany, l'anglès, el basc, el castellà, el francés, el gallec,, l'italià, el neerlandés i el suec.
